Gaiztakeriaz
biluzik
begirada
inuzente.
Bere
jostailuari helduta
ibarrarre
herabeak susmorik ez.
Oinutsik
Zeruertza,
mugagaitza, edonora zabaltzen da.
Jostailua
laztantzen
Pauso sendoz
ibiliko da.
Ezerezarik
umezurtz.
Inguruneko
bakardadea bere ondarea da.
Bere
jostailua birarazten,
arduragabe,
egunez egun mundua ezagutuko du.
Bakar-bakarrik
basamortu erdian,
bere
jostailua bidelagun,
berea,
isil-hizketa zintzoa da.
Nu de
malícia,
l’esguard
innocent.
Aferrat
a la seva joguina
la
tímida rialla no desvetlla cap recel.
Descalç.
L’horitzó,
sense frontera, s’estén arreu.
Acariciant
la seva joguina
caminarà
amb pas ferm.
Orfe de
res.
La
soledat del paratge és el seu patrimoni.
Fent rodar
la seva joguina,
despreocupadament,
amb els dies descobrirà el món.
Sol al
mig del desert,
amb la
joguina de companya,
el seu
és un monòleg sincer.
Espido de maldades
cunha ollada inocente
agarrada ao seu xoguete
o tímido sorriso non amosa desconfiança.
Descalzo.
O Horizonte, sen frontera, espállase por todas partes.
Aloumiñando o seu brinquedo
camiñarà con seguridade.
Orfo de nada.
A soidade do contorno é o seu patrimonio.
Facendo rodar o seu enredo
sen preocupacions, co tempo descubrirá o mundo.
Só no medio do deserto,
co seu xoguete de compañeiro
o seu é un monologo sincero.
Desnudo de malicia,
la mirada inocente.
Agarrado a su juguete
la tímida sonrisa no desvela recelo.
Descalzo.
El horizonte, sin frontera, se expande por todas partes.
Acariciando su juguete
Andará con paso firme.
Huérfano de nada.
La soledad del entorno es su patrimonio.
Haciendo rodar su juguete,
Despreocupadamente, con los días descubrirá el mundo.
Solo en medio del desierto,
Con su juguete de compañero,
El suyo es un monólogo sincero.
